dijous, 10 d’abril del 2014

El procés d’Ensenyament/Aprenentatge, el paper del/la mestre/a i el de l’alumne/a

Entre l’educador i l’educand hi ha una interacció a partir de determinades relacions instructives i formatives, les quals fonamenten la comunicació entre ells, que alhora tenen funcions diferents i específiques.

Evidentment, la interacció entre mestre i alumne té una clara intencionalitat de cooperació en la formació i desenvolupament de l’altre mitjançant autoritat i diàleg. Ara bé aquesta relació no té sentit si no s’aconsegueix un aprenentatge. No hi ha dubte que l’alumne ha de fer l’esforç d’aprendre, tot i que el paper mediador de l’educador és igualment important.

Tan unilaterals són les postures per a les quals l'única causa de l'educació és l’activitat del mestre, com les que la fan dependre exclusivament de l’activitat de l’alumne. L’educació és un encontre entre les dues activitats, entre els dos esforços que persegueixen una fita comuna. 
L’educació és quelcom que succeeix entre dos: un que la provoca i la guia (el mestre) i l’altre que hi accedeix (l’alumne), però que sense l’ajut del mestre, resultaria molt difícil d’aconseguir.

Per a què es doni relació educativa entre mestre i alumne, s’han de complir una sèrie de característiques. Analitzar cadascuna d’elles ens ajudarà a comprendre millor el paper que juguen els dos agents de l’educació (mestre/a-alumne/a).

El paper del mestre i de l’alumne i la relació entre ells és una relació:
  • Social; ambdues parts tenen unes necessitats, interessos i perspectives.
  • Afectiva: que caracteritza el clima de la interacció, consolidant actituds i rols.          
  • Comunicativa: que denota la claredat i la qualitat de la interacció i que recull la comunicació verbal, no verbal i paraverbal presents en tota comunicació.
  • Instructiva: clau en tot procés educatiu, on el mestre transmet i dóna sentit a la ciència i a la cultura i l’alumne juga un paper receptor.


El paper que juga l’educador i l’educand és complex ja que, s’han de tenir en compte tots els elements que envolten a cadascun. Així, les variables de l’entorn, el medi psicosocial o la cultura són elements essencials a tenir en compte per diagnosticar, comprendre, sistematitzar i optimitzar les intervencions de cadascun d’ells per aconseguir i potenciar una autèntica interacció i, a partir d’aquesta, arribar a la relació personal, a la veritable relació educativa.

En la relació d’ensenyament-aprenentatge el mestre/a ha de guiar, orientar i motivar l’alumne/a per tal d’aconseguir el seu perfeccionament gradual, de manera que vagi passant de la fase de dependència necessària cap a la independència en tots els camps, de manera que desaparegui la relació educativa una vegada que l’alumne hagi aconseguit la maduresa desitjada.
"Aula"

Està majoritàriament acceptat que el mestre no és el centre de la tasca educativa, però evidentment, sense ell difícilment s’aconseguiria la generació d’aprenentatge. El veritable protagonista i que dóna sentit al procés educatiu és l’alumne/a i les seves ganes d’aprendre.
Per aconseguir un veritable procés d’ensenyament-aprenentatge i per tant una educació de qualitat en el més ampli sentit, la interacció dinàmica i permanent entre mestre i alumne, és imprescindible.
El mestre ha de posseir la capacitat per transmetre, de forma explícita o implícita, coneixements, destreses, habilitats o actituds; ha de ser capaç d’ajudar, guiar o dirigir; ha de provocar l’activitat de l’alumne tenint en compte el seu propi procés de maduració (biològica, psicològica, afectiva o social) i ha d’interaccionar amb ell. Però, sens dubte, qui ha de fer l’esforç d’aprendre és l’alumne.

La figura del mestre se sustenta en el principi d’educabilitat, és a dir, en la capacitat que posseeix d’influir en l’alumne destreses i actituds. La figura de l’alumne, en canvi, es sustenta en el principi d’educabilitat, és a dir, de plasticitat de l’ésser humà i la seva capacitat de rebre influències.

El mestre ha d’orientar en les dificultats, ajudar en els processos i avaluar els progressos. Ha d'estimular el nen a fer hipòtesis, a explicar el procés, a raonar, a posar-lo en contradicció, a resoldre conflictes…. Ha de tenir una actitud activa observant el procés del nen enfront del joc, les activitats, la seva actitud, i en quina circumstància troba majors dificultats i en quines són capaços de superar les qüestions plantejades. També ha d'estar atent als canvis d'interessos dels nens i a llurs propostes i projectes.

Ha d'estimular la participació activa dels nens i les nenes, però tan important és estimular aquells que per temperament són inhibits com ajudar a moderar aquells altres que, per la seva impetuositat, tendeixen a anul·lar el grup.

Tant l’educador com l’educand han d’estar oberts a la comunicació i a la interrelació, sense aquesta capacitat d’encontre seria impossible l'educació.

Bibliografia/webgrafia.
García, L; Ruiz, M; García, M. Claves para la educación. Editorial Narcea, S.A. Madrid. 2009

dimarts, 1 d’abril del 2014

Educar en temps incerts

"El humo dormido: Don Marcelino y mi profeta"Us presento un llibre que s'anomena "Educar en tiempos incierts" de M. Fernández Enguita. Aquest llibre potser està més encaminats per a professionals de l'educació. Però crec que és d'interès per a qualsevol persona que estigui en contacte amb nens.

Em plantejo diverses qüestions que envolten el llibre. Què és ser un bon mestre? S’ha de tenir vocació? Com es pot millorar la qualitat d’un centre educatiu?
Sovint les qüestions més simples són les més difícils de respondre. Jo crec que els professionals de l’educació que tenen els millors processos d’ensenyament i aprenentatge donen major grau d’autonomia tant per al mestre com per als alumnes. Penso que el millor mestre és al qui se li permet dur a terme allò que pensa que els seus estudiants necessiten. Però això no vol dir defensar un estil educatiu suau i permissiu sinó saber connectar amb la poderosa càrrega emocional que hi ha entre ell i l’alumne. Els bons mestres han de saber crear una atmosfera de respecte mutu i de justícia a la classe, afavorir l’aprenentatge actiu i l’humor per millorar la motivació i mantenir la curiositat, i per últim, i no per això menys important, saber explicar les coses amb claredat.

Sota el meu pensament els mestres han de tenir estima pels alumnes i per la seva feina, ha d’estar preparat i s’ha de saber explicar correctament i amb seguretat. Han de seguir un ordre i una disciplina sense arribar a ser autoritaris. Ha de ser capaç d'entusiasmar-se i d'entusiasmar els alumnes, ha de creure en les possibilitats dels nois, dels joves i de la societat i per últim escolta la gent i ha d’estar compromès amb la seva feina. És per això que crec que si, un bon mestre ha de tenir vocació.

Materiales de aprendizajeTambé crec que és molt important canviar el pensament de la societat de cara a l’escola per poder millor el nostre sistema educatiu. I per tant, saber modificar alguns pensaments com poden ser, no es pot millor, per, com puc millorar?, què poden fer per mi?, per, què puc fer jo?, el no equivocar-me, per, resoldre, rebre, per, donar, ...
I per finalitzar, una de les reflexions que més m'han fet pensar ha estat quan parla del desenvolupament dels programes escolars. Que ell diu que no estan a l'altura de les necessitats de la nostra societat. Ja que crec que això s'hauria de solucionar amb molta rapidesa perquè les aules estan plenes de nens i nenes de diferents ètnies i cultures.

Enllaços:
www.wikipedia.org

Autora: Mònica Miralles Vergés