Us presento un llibre que s'anomena "Educar en tiempos
incierts" de M. Fernández Enguita. Aquest llibre potser està més
encaminats per a professionals de l'educació. Però crec que és d'interès per a
qualsevol persona que estigui en contacte amb nens.
Em plantejo diverses qüestions que envolten el llibre. Què és
ser un bon mestre? S’ha de tenir vocació? Com es pot millorar la qualitat d’un
centre educatiu?
Sovint les qüestions més simples són les més difícils de
respondre. Jo crec que els professionals de l’educació que tenen els millors
processos d’ensenyament i aprenentatge donen major grau d’autonomia tant per al
mestre com per als alumnes. Penso que el millor mestre és al qui se li permet
dur a terme allò que pensa que els seus estudiants necessiten. Però això no vol
dir defensar un estil educatiu suau i permissiu sinó saber connectar amb la
poderosa càrrega emocional que hi ha entre ell i l’alumne. Els bons mestres han
de saber crear una atmosfera de respecte mutu i de justícia a la classe,
afavorir l’aprenentatge actiu i l’humor per millorar la motivació i mantenir la
curiositat, i per últim, i no per això menys important, saber explicar les
coses amb claredat.
Sota el meu pensament els mestres han de tenir estima pels
alumnes i per la seva feina, ha d’estar preparat i s’ha de saber explicar
correctament i amb seguretat. Han de seguir un ordre i una disciplina sense
arribar a ser autoritaris. Ha de ser capaç d'entusiasmar-se i d'entusiasmar els
alumnes, ha de creure en les possibilitats dels nois, dels joves i de la
societat i per últim escolta la gent i ha d’estar compromès amb la seva feina. És
per això que crec que si, un bon mestre ha de tenir vocació.
També crec que és molt important canviar el pensament de la
societat de cara a l’escola per poder millor el nostre sistema educatiu. I per
tant, saber modificar alguns pensaments com poden ser, no es pot millor, per,
com puc millorar?, què poden fer per mi?, per, què puc fer jo?, el no
equivocar-me, per, resoldre, rebre, per, donar, ...
I per finalitzar, una de les reflexions que més m'han fet
pensar ha estat quan parla del desenvolupament dels programes escolars. Que ell
diu que no estan a l'altura de les necessitats de la nostra societat. Ja que
crec que això s'hauria de solucionar amb molta rapidesa perquè les aules estan
plenes de nens i nenes de diferents ètnies i cultures.
Enllaços:
www.wikipedia.org
Autora: Mònica Miralles Vergés
Com començaries un canvi tan gran com és modificar el sistema escolar? Quines directrius donaries al professorat que poguessin dur a terme a les seves aules per canviar el model? I com integrar millor els alumnes nouvinguts?
ResponEliminaNosaltres creiem que l'escola hauria de ser vivencial. On tots els aprenentatges dels alumnes estiguin directament relacionats amb el seu dia a dia. Cada alumne té les seves necessitats, ja sigui perquè és nouvingut o perquè té algun tipus de dificultat en l'aprenentatge. Els mestres, com a bons mestres i amb vocació (se n'ha de tenir molta), s'han d'interessar per les aspiracions, gustos i interessos dels alumnes i reforçar aquestes actituds per poder augmentar el gust per a aprendre dels xiquets. Per últim pensem que si mirem els interessos de cada xiquet, veurem que un alumne nouvingut és igual i alhora diferent als altres. Per tant, i en resum, creiem que s'ha de vetllar per tenir una educació individualitzada i a la mateixa vegada globalitzada per facilitat-los l'entrada a la societat.
ResponElimina