En primer lloc abans d’aprofundir en el
debat sobre que hi ha d’innat i d’adquirit
en el comportament dels nens, hem d’anar temps enrere. Aquest tema ha
donat molt a parlar. Al llarg de la història, aquest debat ha estat dividit
pels genetistes i els ambientalistes, cadascun amb punts de vista diferents.
Els primers creuen que l’herència determina les capacitats potencials d’un ésser humà i n’estableix els límits. Aquests parteixen de la hipòtesi que les conductes o comportaments provenen de la informació que es troba en el codi genètic. Quan parlem de comportaments innats ens referim al conjunt de respostes espontànies heretades durant el desenvolupament de l’embrió. Aquestes no s’aprenen, són transmeses de pares a fills. Aquestes podrien ser per exemple: el temperament, els defectes o qualitats físiques, etc.
Podríem afirmar que els dos punts de
vista comparteixen una part de raó. Estaríem parlant d’una interacció entre
allò que és innat i allò que és adquirit. La base genètica, és a dir, els gens
no són suficients per determinar de manera precisa el desenvolupament de
l’individu. Els factors ambientals, les experiències poden modelar el comportament. Però la dificultat d’aquesta
teoria és saber com i quan es desenvolupa aquesta interacció.En canvi els ambientalistes veuen a un
ésser humà com una esponja que absorbeix la informació del seu entorn. Creuen
que el desenvolupament d’aquest individu és la suma de les interaccions
d’aquest amb l’entorn a través de l’aprenentatge. El comportament adquirit són les respostes adquirides al llarg de la
vida un nen. Aquest comportament és fruit de l’experiència i es transmet per
mitjà de l’educació i l’aprenentatge. Alguns dels autors que defensen aquest
pensament han realitzat experiments per demostrar que l’ambient és el
responsable de la conducta, alguns d’ells són Albert Bandura que va demostrar
que mitjançant l’observació els infants aprenien noves conductes.1
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada