Els xiquets i el seu desenvolupament: En qui recau la responsabilitat d’educar als nens?

Avui en dia es pot trobar tot tipus de persones amb nens a càrrec seu en diverses opinions, els que dediquen molts de temps als seus fills i els que no en dediquen gens, els que pensen que l’escola és qui ha de fer tota la feina i els que s’impliquen en tot. Però, pot ser, la majoria de pares d’avui en dia, es preocupen per informar-se i saber que és el millor per als seus fills i assoleixen el seu rol i deixen que l’escola tingui el seu.

Aquest article va dedicat a totes aquestes persones que estimen els fills i saben valorar la feina de totes aquelles persones que dediquen el seu temps en millorar la seva educació.

M’agradaria parlar d’una d’aquestes persones, per a donar conèixer una petita part del seu treball el psicopedagog dibuixant i pensador Italià Francesco Tonucci (Fano 1941) també conegut pel pseudònim de “Frato”, fa una crítica a l’escola actual i té diferents idees per a modificar-la.[1] Per a Tonucci els nens han de participar en la gestió i en les decisions de l’escola per a sentir-se lliures i aconseguir una escola democràtica. Dóna molta importància a la lectura en veu alta i creu que els nens han de tenir a les tardes més temps lliure i pocs deures, ja que, en horari escolar estan suficient temps a les aules, s’ha de deixar que els nens expliquen les seves experiències i escoltar-los per oferir el millor camí per al seu progrés. Per a ell, els nens no són recipients buits de coneixements, tenen les seves pròpies vivències i formes de pensament i s’han d’escoltar i crear entre tots els coneixements. Afirma que si ens centrem menys en el que se sap fer, i més en el que som capaços d'arribar a fer, tindrem nens més motivats i menys frustrats que ajudaran a crear persones més segures de si mateixes. També pensar que el mestre és qui ha de seguir a la classe per a poder avaluar els progressos dels nens i seria millor canviar les aules per tallers on els alumnes estarien sempre envoltats d’allò que estan estudiant en aquest moment com potser un laboratori, un taller de música amb instruments per a practicar o escoltar… El pedagog Francesco Tonucci creu en una escola capaç de promoure totes aquestes idees de treball en grup i incloure la família i la cultura dintre d’aquesta per a formar persones capaces de respectar-se, ser individuals, lliures i tenir les seves pròpies opinions i crear el coneixement entre docents i alumnes i així aconseguir millorar l’avui i crear un futur millor.[2]

Francesco Tonucci ha escrit molts de llibres de pedagogia, el més important és “la ciudad de los niños (1991)” amb el qual va experimentar en una escola d’un poble Italià les seves idees.

Estic d’acord en moltes de les idees d’aquest home, ja que, educar no és responsabilitat d’una sola persona sinó de tot l’entorn, els nens tenen tota una vida per experimentar i tot el que veuen és un referent i moltes vegades els nens actuen per mimetisme per la qual cosa tant l’escola com l’entorn formen part de la seva educació.