L'educació de les famílies als fills

Els pares eduquen els seus fills tal i com han rebut ells educació dels seus pares. Hi ha qui els educa amb afecte i comunicació i hi ha qui els educa amb exigència i control. També hi ha famílies que posen en pràctica les quatre característiques depèn del moment, i personalment, crec que és la millor manera d’educar-los.

No totes les famílies eduquen als seus fills igual ja que, com he dit, s’acostuma a educar basant-se en la pròpia educació que un rep, intentant millorar o no les coses dolentes. Podem comprovar que no tots els nens estan educats igual només mirant diferents nens (no és necessari observar-ne molts) perquè tots tindran un caràcter diferent i cadascú reaccionarà diferentment dels altres davant de diverses situacions.

Hi ha 4 diferents pràctiques educatives en les famílies:

- La primera són els pares democràtics, que són aquells que mantenen una relació afectuosa i comunicativa amb els seus fills però a la vegada també són exigents amb ells.

- Un altre manera d’educar que tenen els pares és autoritàriament. D’aquesta manera no tenen cap mena d’afecte ni comunicació amb el nen i tot el que diuen s’ha de fer sense poder parlar-ho. No tenen en compte els interessos ni les necessitats dels nens i solen abusar del càstig si alguna cosa no és com ells volen.

- La tercera manera que eduquen són els pares permissius; aquests tenen molt d’afecte i comunicació envers el nen, que fins i tot n’abusen. Per tant, no posen cap mena de restricció ni exigència.

- L’últim tipus de pràctica educativa que hi ha és la dels pares indiferents. Aquests, són els que tenen molt poca implicació i poca relació en la criança del nen. També a vegades posen càstigs sense motiu o molt directes.

Personalment, el millor estil de pares és el primer que he explicat, els pares democràtics que tenen una relació pròxima amb els seus fills però tot i així sempre està clar qui "mana" en cada moment.

Autora: Anna Olivé Montalà